Noticies Castelló de la Ribera - V. BRAVO. “Una data, dues commemoracions”. D’aquesta manera es podria presentar el tradicional concert del 9 d’Octubre d’enguany. Si bé la música no ha faltat mai en aquesta diada tan assenyalada per al poble valencià, la d’aquest any tenia el valor afegit de commemorar el 40é aniversari de la fundació de la Banda Juvenil, de la mà del mestre D. Francisco Hernández Guirado (Sagunt, 1939) allà per l’any 67 del segle passat. Aquell projecte cultural i social és una prova més d’una de les revolucions socials que caracteritzarà el segle XX, ara que fa poc temps que s’ha acabat i tothom pretén fer balanç del que ha sigut: la consolidació i la reafirmació dintre del teixit social de l’adolescència i de la joventut. Després de la Segona Guerra Mundial, la nova potència mundial, els EUA, va vore com la música dirigida al jovent prenia volada, en forma de rock & roll i posteriorment de pop. A l’estat espanyol es vivia una etapa bastant més trista, però amb el mateix fenomen social, la força de l’adolescència i la joventut.
Al llarg de molts anys, els oficis i les costums es traspassaven de generació a generació i el tracte “humà” que rebia el jove no era precisament massa coherent, fins i tot, la discriminació sexista hi era inherent. Tothom recorda “anar a carrejar”, “les bufetades ensordidores”, “cobrar una misèria”, “l’explotació infantil” i “no ser persona” fins que no tornaves de “la mili” o “et casaves”. Afortunadament, totes aquestes pràctiques van anar desapareixent al llarg dels anys 60. Fins i tot, la banda del poble admetia i incorporava, amb garanties de futur musical i de professionalitat, a dones.
Amb aquest rerefons podem explicar el naixement de la Banda Juvenil i concretar com va ser a Castelló. D. Francisco i el Sr. Faustino feren debutar, pels carrers d’Albalat dels Sorells i de Castelló la nostra iniciativa particular i, al Teatre Ideal, “muntar” la Simfonia de les Joguines de Leopold Mozart (el pare de Mozart, el famós), la Serenata de Shubert i la fantasia de Katiusca de Sorozábal, tot això, després d’interpretar el mític pasdoble Amparito Roca per a obrir el concert. 40 anys després, l’actual director de la Banda Juvenil, el nostre paisà Raül Seguí, commemorava l’efemèride amb el mateix repertori, però amb els joves de l’any 2007. Encara que parega mentida, no havíem tornat enrere en el temps, mes bé, el futur s’havia avançat.
L’acte va estar a l’alçada de les circumstàncies amb una presentació audiovisual retrospectiva, parlaments dels protagonistes, lliurament de detalls commemoratius i, fins i tot, un pastís d’aniversari amanit amb els acords del “Happy birthday”. El públic que atapeïa l’Ideal va fruir amb la celebració, on l’emotivitat va fer caure alguna sincera llagrimeta. En finalitzar el concert, tothom va poder fer-se una picadeta al local de la Societat Musical on l’acte va prendre ja un caire més íntim i distés.
Enhorabona a la Junta Directiva, moltes felicitats als músics i a les seues famílies, moltes gràcies als protagonistes i que el 50é aniversari estiga tan ple d’èxits com ho ha sigut fins ara.
